Las palabras se las lleva el viento, pero lo escrito permanece. El actual sentido de esta vieja expresión latina nos previene ante la volatilidad de la palabra hablada, mientras nos dice que lo escrito deviene memoria recuperable. El antiguo y original sentido, según Alberto Manguel, era contrario: debemos preferir la palabra hablada pues es capaz de llegar a cualquier parte, mientras que lo escrito es letra muerta.

Este dicho latino es bifronte, como el dios romano Jano. Y como tal, también es idóneo para explorar la nueva vida del libro, una nueva vida en la cual, quizá, –sólo quizá- preferiremos las palabras capaces de volar, aunque tengamos que cambiar la frase de Caio Tito y formularla de esta otra forma:

scripta volant, verba manent

Pero, para eso, todavía hay que plantear muchas preguntas e, incluso, responderlas. Aquí intentaremos acertar en las preguntas y nos equivocaremos mucho en las respuestas.

Posted by Bernat Ruiz Domènech

Editor

One Comment

  1. Ei, hola!
    Ahir em vaig quedar de pedra quan vaig mirar el teu blog. El primer, vull dir. Em va sorprendre per dues raons: primer que m’encanta la idea i el títol d’aquest nou blog i segon, perquè jo aquests dies també m’estava fent un blog nou! Només he escollit la plantilla i vés per on, hem escollit igual, amb canvis en la capçalera. Jo encara no he escrit res. Començo a fer-ho ara. I també m’ha sorprés que jo també he decidit fer-lo en castellà. Porto un any escrivint exclusivament en català i el cos em demana anar escrivint cosetes en castellà. La idea és que el blog sigui exclusivament de bajanades escrites per mi en castellà. Narrativa. No d’opinió, com podria ser l’altre. Bé, quan estigui més formadet, te’l presento… Felicitats per aquest nou blog! M’agrada molt, de tot cor!

Comments are closed.